Descripció
Planta anual amb arrels profundes, tija erecta lleugerament lignificada i fulles peciolades amb un àpex molt pronunciat. Les flors són solitàries, blanquinoses i de fecundació autògama. El fruit és una baia semicartilaginosa i buida amb un color molt lligat a l’estat maduratiu de la planta. És verd en un principi, però arriba al vermell, morat o groc al final de la seva maduració.
El cultiu del pebrot a Espanya està molt estès, i arriba a les 20.000 hectàrees de pebrot dolç. D’aquestes, el 45% es cultiven sota hivernacle/encoixinat i proporcionen 1.200.000 tones de producció. Gairebé la meitat es dediquen a l’exportació. Almeria i Múrcia són les dues províncies amb més producció d’Espanya.
Sòl
El pebrot requereix sòls profunds i rics en nutrients. És una planta moderadament tolerant tant a l’acidesa com a l’alcalinitat del sòl. No resisteix els entollaments del sòl i és més sensible a la salinitat que el tomàquet.
PH
Salinitat
Qualitat
Temperatura
Com que és una planta termòfila, té necessitats tèrmiques altes, presentant problemes de quallat i deformació de fruits en climes amb temperatures menors als 15ºC. El seu creixement òptim és entre els 25-30ºC.
Reg
El pebrot és una planta exigent en aigua, sobretot a meitats del desenvolupament vegetatiu i al principi de la maduració dels seus fruits. Si la producció es necessita per a processats industrials es pot limitar laigua a linici de la maduració perquè madurin de forma més agrupada i augmenti el contingut de matèria extra.
Propietats de reg
Varietats