Descripció
El meloner és una planta anual amb arrels abundants, tiges molt ramificades i reptants i amb fulles grans, peciolades amb marges dentats. Les seves tiges són aspres al tacte i tenen circells que ajuden la planta a agafar-se al sòl. La planta genera flors solitàries de color groc característic i els seus fruits són pepònides variables en forma i mida depenent de la varietat. N’hi ha de forma esfèrica, el·lipsoidals i amb diàmetres que van dels 15 als 60 centímetres. Depenent de la varietat, tant el color de l’escorça com el de la polpa pot variar. Tant la polpa com l’escorça poden ser de color verd, groc, ataronjat o blanc.
La superfície ocupada per aquest cultiu a Espanya està entre les 19.000 hectàrees, de les quals unes 15.000 són a l’aire lliure. En total, es produeixen aproximadament 1.000.000 de tones anuals. D’aquestes, més d’un terç es dediquen a l’exportació. Les principals províncies productores són Almeria i Ciudad Real.
Sòl
El meloner necessita sòls esponjosos, de textura mitjana i profunds per créixer correctament. S’adapta sense problemes a una certa alcalinitat, però no tolera correctament els sòls àcids. És una planta mitjanament sensible a la salinitat.
PH
Salinitat
Qualitat
Temperatura
El rang tèrmic òptim de germinació per llavor està entre els 24 i 32ºC. A menys de 12ºC, les llavors de meló no germinen. La temperatura òptima de creixement del meló va dels 18 als 24ºC, amb humitats situades entre el 60-70%. Per sobre dels 35-40ºC es produeixen danys als fruits.
Reg
Encara que els melons siguin plantes d'arrel profunda, és convenient recórrer al reg continu per potenciar-ne el creixement. La planta té el seu màxim de necessitats hídriques durant l'engreixament del fruit, per la qual cosa un reg i una fertilització òptima en aquest moment és fonamental per a l'obtenció d'alts rendiments del cultiu.
Propietats de reg
Varietats
Les varietats s'acostumen a agrupar en funció de les característiques dels fruits. En conjunt, es pot parlar dels melons espanyols d'escorça llisa (Tendral, Roget, Valencià i Groc), els espanyols d'escorça verda reticulada (Villaconills, Verd olorós reticulat, Pell de gripau), els Cantalupos (Charentais, Vedrantais, Top Mark, Ogen, Galia) i etc.