Descripció
El cotó el formen 4 espècies diferents que poden ser classificades en 3 grups diferenciats. Hi ha el cotó americà (Gossypium hirsutum L.), el cotó egipci (Gossypium barbadense L.) i el cotó indi (Gossypium arboreum L. i Gossypium herbaceum L.). L’espècie més estesa és el cotó americà. Aquest té una arrel pivotant i profunda. Presenta una tija erecta amb branques de tipus vegetatiu que tenen un creixement continuat. A partir de cert punt de la tija principal, es generen unes branques fructíferes les quals tenen botons florals. Aquests botons florals amb pètals blancs o de color crema són els que acabaran produint les fibres del cotó. Les flors són autofèrtils, encara que poden ser pol·linitzades per agents externs.
A Espanya el cultiu del cotó no està gaire estès, però ocupa aproximadament 65.000 hectàrees. La seva producció de cotó (en brut) és de 212.000 tones anuals.
Sòl
Requereix sòls profunds per permetre el seu creixement radicular, amb textures franc-llimoses. No tolera bé l'entollament. El pH òptim per créixer a terra és de 6 a 8, sent sensible als sòls més àcids. Tolera lleugerament la salinitat del terra.
PH
Salinitat
Qualitat
Temperatura
El cotó és una planta de clima càlid que no tolera les gelades. Necessita créixer en un període sense gelades de 180-200 dies, amb temperatures mínimes nocturnes superiors als 15 ºC.
Reg
Per a un bon cultiu del cotó es necessiten aproximadament 830mm anuals daigua. Cal assegurar un reg adequat especialment durant la data dobertura de flor fins un mes després.
Propietats de reg
Varietats
Les varietats més utilitzades a Espanya provenen de Gossypium hirsutum i porten la denominació general de Tabladilla (Taula 100, Tauleta 16…) o Crema 111, Corona i Carmen, entre d'altres.
Altres cultius similars