Descripció
La remolatxa sucrera és una planta herbàcia biennal l’òrgan d’aprofitament de la qual és la seva arrel. Com que es tracta d’una planta biennal, s’intenta collir durant el primer any, per evitar que entri en vernalització i floreixi a l’inici del segon any. La remolatxa sucrera es cultiva pel seu alt contingut en sucre (superior al 15%), el qual és extret per processos industrials. La remolatxa sucrera forma una arrel pivotant, carnosa i engruixida a la part superior. La seva forma és cònica i pot tenir diversos plecs.
La remolatxa sucrera produeix unes 2,87 tones anuals, en una superfície total de 35.000 hectàrees. A Espanya les varietats més cultivades són Estepa, Soraya, Lugano, Pepite, Ave i Millenium. Altres cultivars que són resistents a l’espigat i es cultiven a la tardor són Tarifa, Dyna, Oslo i Ducado, entre altres.
Sòl
La remolatxa creix de forma òptima en sòls de textura franco-arenosa. En sòls molt argilosos, l'excés d'humitat pot ocasionar problemes. En sòls massa solts si es manté una fertilitat correcta, l'arrel pot créixer sense problemes. Es recomana un pH òptim de 7-7,5, encara que la remolatxa pot créixer en pH que vagin de 6,5 a 8. Tolera lleugerament la salinitat sense experimentar pèrdues importants a la producció.
PH
Salinitat
Qualitat
Temperatura
La remolatxa es desenvolupa bé en sòls amb temperatures mínimes de 6-8ºC. Al principi, quan germina és sensible a les gelades, però un cop establert el cultiu adquireix resistència
Reg
En relació amb les seves necessitats de reg, cal assegurar un reg correcte especialment durant el període de nascència. Un cop establerta la planta, pot tolerar regs menys intensos. Es recomana un consum aproximat de 500-700 mm d‟aigua anuals. Per a un màxim rendiment s'ha de mantenir una certa humitat a terra. Això s'aconsegueix regant cada 5-8 dies com a màxim, sobretot a l'estiu.
Propietats de reg
Varietats
Altres cultius similars