Descripció
La pastanaga és una planta biennal que durant la primera fase de creixement desenvolupa una roseta de fulles peciolades i acumula els seus nutrients a la seva arrel central pivotant aquesta arrel és l’òrgan d’aprofitament del cultiu, i sol tenir diversos colors de tonalitats ataronjades, vermelles o grogues i una forma habitualment cilíndrica. En el seu segon any i després del procés de vernalització, la pastanaga genera una flor blanca/groga i fruits en aquenis.
A Espanya es dediquen al cultiu entre 6.500 i 7.500 hectàrees, de les quals es produeixen entre 300.000 i 400.000 tones. Les principals províncies on es produeix més pastanaga són Segòvia, Toledo, València i Cadis.
Sòl
Prefereix sòls rics en matèria orgànica, textures lleugeres i sense compactar. És una planta mitjanament tolerant als sòls àcids (pH entre 5,5 i 6,8), que resisteix poc l’excés d’alcalinitat i la salinitat.
PH
Salinitat
Qualitat
Temperatura
El seu rang de creixement està entre els 7 i 29ºC, sent el seu òptim de creixement entre els 15-18ºC. Temperatures més altes poden escurçar la longitud de les arrels, fer que tinguin una forma menys cilíndrica i un color menys intens.
Reg
El cultiu té més necessitat d'aigua quan s'està produint l'engruiximent de les arrels. Això passa a meitat del cicle de cultiu.
Propietats de reg
Varietats
Hi ha moltes varietats a Espanya de pastanaga, les quals es poden diferenciar segons color, forma i sobretot mida. Hi ha varietats llargues (longitud de 20-25cm) com Hicolor, Becoro, Flacoro o Kazan; varietats semillargues (15-20cm) com Primato, Nantesa, Tip-Top i Nasau; varietats semicurtes (10-12cm) com Cascade o Foram i per finalitzar varietats de menys de 10cm com a Roja de Nancy o Talla de Guerande.