Descripció
La carxofa és una planta plurianual que forma un rizoma desenvolupat del qual surten diverses tiges. Aquestes tiges acanalades longitudinalment generen fulles lobulades amb revers blanquinós, i a l’àpex unes inflorescències en capítol, que abans d’obrir-se són cabdells. Aquests cabdells, quan les flors encara s’estan formant, estan engruixits, tancats i en estat encara tendre. Aquest és l’òrgan d’aprofitament de la carxofa.
A Espanya es produeixen unes 200.000 tones de carxofes anuals, de les quals gairebé la meitat es destinen a la producció de conserves. La superfície utilitzada és d’aproximadament 15.000 hectàrees i es concentra principalment a Múrcia, Comunitat Valenciana, Catalunya i Aragó-La Rioja-Navarra.
Sòl
No té una preferència estricta en relació amb el sòl, però sí que s’haurien d’evitar sòls molt sorrencs o sòls on l’aigua s’estanca fàcilment. S’adapta a sòls lleugerament alcalins i és relativament tolerant a la salinitat.
PH
Salinitat
Qualitat
Temperatura
Prefereix els climes temperats, sense excés de calor ja que això pot empitjorar la qualitat de les caps. El seu interval de creixement se situa entre els 15 i els 18ºC. En cas de gelades, els caps es fan malbé fàcilment, però la planta en si les pot resistir millor.
Reg
La carxofa té unes necessitats d'aigua més altes durant el període de recol·lecció, quan la capçal està al punt òptim.
Propietats de reg
Varietats
La principal varietat a Espanya és la Blanca de Tudela (amb caps verd clar) i la Violeta de Provença (amb caps morats), encara que també està estès l'ús d'altres varietats com les Madrilenyes, Aranjuez, de Getafe (varietats verdes) o Violeta Primerenca, Romanesco, Violeta de Sicília.