Descripció
El gerd és un arbust de tija subterrània o rizoma, el qual anualment emet branques aèries. Aquestes són vigoroses, erectes, tenen espines habitualment i no són capaces d’arrelar per si soles. El seu sistema radicular és dens i poc profund, i no supera els 30cm de profunditat. Les branques del gerd són biennals. Durant el primer any es desenvolupen fins als 3m d’alçada i en el segon any fructifiquen i moren, encara que s’han desenvolupat varietats reflorents que poden florir durant el primer any. Les seves flors són hermafrodites i de 10mm de diàmetre., agrupades en raïms axil·lars i terminals amb un peduncle espinós. Els fruits són una polidrupa de forma cònica/ovoide d’aproximadament 1 cm de longitud. Cada drupa és una petita esfera la qual es desprèn fàcilment del receptacle, i deixa l’interior del fruit buit.
A Espanya el cultiu del gerd és molt minoritari, però hi ha aproximadament 2.500 hectàrees cultivades amb unes produccions de 43.000 tones anuals.
Sòl
L'arbust s'adapta a diferents pH sempre que estiguin al rang de 6 a 7,8. Prefereix els sòls fèrtils de textura franco-sorrencs, permeables i airejats, ja que les seves arrels són molt sensibles a l'entollament. Als sòls molt sorrencs no pot créixer correctament, ja que necessita un mínim d'humitat a terra.
PH
Salinitat
Qualitat
Temperatura
El gerd s'adapta molt bé als freds hivernals, encara que durant la primavera les gelades poden fer malbé els rovells florals. Tot i que necessita un període d'hores de fred llarg per entrar en producció, també necessita un mínim de calor per madurar els fruits correctament.
Reg
requereix regs curts però freqüents, recomanant-se el reg amb microaspersors.
Propietats de reg
Varietats
Les varietats més cultivades es poden diferenciar en tres grups; els gerds europees, les porpres i els híbrids de gerds i esbarzer. Els gerds europeus poden ser reflorescents com Heritage, Zeva, Lloyd George o September; o no reflorescents com la Chilcontin, Willamette, Mallin Promise o Granadina. Les varietats de gerds porpres més cultivades són la Clyde, Columbian, Marion i Sodus. I els híbrids entre gerds i esbarzer més usats són la Longanberry, Boysenberry i Youngberry.
Altres cultius similars