Descripció
L’avellaner és un arbust vigorós amb una mida de 3 a 6m d’alçada i alta capacitat de produir rebrots. Les seves branques són fortes i flexibles, amb fulles cordiformes, alternes i de 5 a 10cm de mida. L’avellaner és una planta monoica amb flors unisexuals. Les flors masculines generen una gran quantitat de pol·len. Les flors femenines creixen de forma esglaonada i són autoincompatibles, per la qual cosa necessiten pol·linització creuada per fecundar-se. Els seus fruits són aquenis secs, amb un pericarpi llenyós de forma esfèrica o oval d’1,5cm de diàmetre.
La producció mundial d’avellana és d’unes 675.000 tones. Està principalment situada a Turquia, amb un 75% de la producció mundial. A Espanya, el cultiu de l’avellaner agrupa unes 13.500 hectàrees, en les quals es produeixen unes 8.000 tones anuals.
Sòl
S’adapta correctament a diferents tipus de sòl, però prefereix sòls francs, profunds i de pH entre 5,5 i 7,8. No tolera gaire bé la salinitat. En sòls argilosos poden presentar problemes d’asfíxia radicular i clorosi. Per aquest motiu, es recomana tenir unes parcel·les amb bon drenatge en el cas de cultivar-se en aquests sòls.
PH
Salinitat
Qualitat
Temperatura
L'avellaner s'adapta perfectament al clima temperat, amb prou humitat a l'estiu i vents moderats que ajudin a la pol·linització. A l'hivern necessita acumular 700 hores de fred per començar bé el cicle productiu.
Reg
El seu requeriment hídric se situa als 700-800mm d'aigua anuals. Les necessitats més grans d'aigua són durant l'època de fecundació, inducció floral i formació del gra. L'avellaner té un sistema radicular superficial que no és gaire extens.
Propietats de reg
Varietats
Les varietats d'avellaner més usades a Espanya són la Negret (80% de la superfície plantada), la Pauetet i la Tonda Giffoni. En aquest cultiu no cal utilitzar patrons, ja que la multiplicació del cultiu es fa per rebrots.