Descripció
El festuquer o pistatxer és un arbre petit de fins a 7m d’alçada amb una capçada ampla i de port obert. Té un fort creixement apical, encara que també una ramificació abundant. Es desenvolupa lentament, però és un arbre molt longeu. Les seves fulles són compostes, pinnades amb 3-5 folíols i de color verd fosc. Les seves flors són dioiques i de pol·linització anemòfila, petites i sense pètals. El seu fruit és una drupa de mida variable fins als 2,5cm, ovalada i amb la closca dura i llisa.
A Espanya es cultiven aproximadament 30.000 hectàrees de festuquer, les quals produeixen unes 8.200 tones de festucs. Aquest cultiu es concentra principalment a la regió de Castella-la Manxa, i agrupa pràcticament tota la producció de l’estat espanyol.
Sòl
PH
Salinitat
Qualitat
Temperatura
El pistatxer creix de forma òptima en medis secs de clima continental, com l'ametller i l'olivera. Tolera bé les temperatures fredes a l'hivern i les gelades primaverals. Per tenir una producció òptima necessita hiverns freds llargs amb 300-1200 hores de fred hivernal i estius llargs, càlids i secs.
Reg
Propietats de reg
Varietats
A Espanya, les varietats que es fan servir habitualment són la varietat masculina pol·linitzadora Peters i la varietat femenina Kerman. Per millorar la seva adaptació a sòls amb més aigua, es fan servir diferents patrons per empeltar les plantes. Aquests són també de la família Pistacia, però estan més ben adaptats als sòls locals.